VOCACIONS MUSICALS

Avui us porto una reflexió sobre la meva vocació (i espero que futura professió!!)

La reflexió d’ara va sobre una vocació que tinc des de fa uns anys, i que va començar, com bé dic al títol, gràcies a la música.

Avui us parlo de la LSC (llengua de signes catalana), avui us parlo d’aquesta llengua tan bonica, tan rica i tan diversa… és una llengua que segurament moltes de vosaltres coneixereu, o us sonarà tot i que no la sabeu fer anar… no patiu, és molt senzill, però alhora és complicat. Bé, pas a pas.

D’on neix tota aquesta passió per la LSC? Doncs d’una cançó de Txarango, en concret ‘La dansa del vestit’, perquè recordo que fa uns anys vaig veure un vídeo d’aquesta cançó signada i em vaig enamorar, va ser amor a primera vista i correspost, així que em vaig posar en contacte amb la intèrpret, la Marina Ills (com la vaig conèixer en aquell moment) i em va dir que ho podia estudiar a la Pompeu Fabra. Casualitats de la vida, l’any següent vaig anar a fer un curset de LSC a l’estiu a la Pompeu per fer un tastet i vaig enamorar-me definitivament; llavors vaig buscar cursos per seguir practicant la LSC i em vaig topar amb ÀGILS. Vaig començar l’any 2017 el nivell A1 (tot i que sabia quatre coses del curs) i vaig decidir seguir endavant. Recordo que a ÀGILS em vaig matricular al nivell només per un trimestre, però que se’m va fer tan curt que em vaig matricular el curs sencer i vaig decidir seguir endavant. 

Perquè gràcies a aquesta vocació he acabat estudiant la carrera de Traducció i Interpretació a la mateixa facultat i universitat on va començar tot el somni el juny del 2016, a la Pompeu. Perquè gràcies a aquesta vocació he aconseguit interpretar a Girona, he aconseguit interpretar (i fer realitat un somni) al costat d’en Cesk Freixas a un tall de l’avinguda Meridiana el dia 15 de novembre de l’any passat, he aconseguit entaular amistats ben boniques i he conegut a una de les meves referents (la Sandra Brake, intèrpret del grup feminista Roba Estesa). A la Sandra la vaig conèixer el novembre de l’any passat al Festival Simbiòtic, un projecte que es feia al TNC i que englobava l’accessibilitat per a les persones dins les arts escèniques (per tant incloïa interpretació en LSC i audiodescripció; per a persones amb discapacitat auditiva o visual, respectivament). Em va agradar molt aquell curs, tinc ganes de fer el que se’m va quedar pendent, ja que eren dos d’independents (se’m va quedar pendent el d’audiodescripció), així que, quan tot això torni a la normalitat, espero poder gaudir de l’altre curs.

Va ser una gran sort descobrir la LSC, va ser un gran encert anar a la Pompeu i fer aquell tastet a l’estiu… Ara em falta endinsar-me més en aquesta meravella de món i arribar a ser intèrpret (tan bona com la Beatriz Romero o la Sandra Brake). Ja tinc dues grans referents en qui emmirallar-me i voler arribar a ser tan bona com elles!! 

Per començar a aprendre vocabulari va molt bé posar-se cançons infantils signades, pot ser molt bàsic i pot semblar que no s’aprèn, però no us deixeu emportar per les aparences, poc a poc es va aprenent vocabulari i va molt i molt bé!! Ja veureu com, una vegada comenceu a practicar LSC no hi haurà qui us mati el cuquet!! O si no també hi ha vocabulari penjat  a internet… el que falta d’aquesta llengua (que sí que hi ha de les orals) és un diccionari, en aquest cas hauria de ser visual, però trobo que hi ha poc recurs per poder consultar en xarxa… s’haurà de treballar més i, com deia en una de les reflexions anteriors, utilitzar la lògica japonesa per crear-lo jo (potser d’aquí un parell d’anys… qui sap!!). potser d’aquí quatre anys em trobeu dalt dels escenaris interpretant algun concert d’en Cesk Freixas (que quedi demostrat que queden clares les meves intencions!!), perquè sí, m’agradaria moltíssim ser la intperpret d’en Cesk… però temps al temps!! 

Perquè tota aquesta vocació va començar per Txarango, però tot això ha seguit gràcies a Roba Estesa, a Rozalén, a moltes de cançons catalanes que han passat per les meves orelles i les he intentat portar al meu terreny i fer-les passar per les meves mans i fer-les accessibles a tothom!! 

Si us fixeu estic parlant tota l’estona de LSC i fent èmfasi en què és llengua de signes CATALANA, això és perquè dins l’estat n’hi ha dues, la LSC i la LSE (catalana i espanyola respectivament), tot i que s’assemblen també hi ha diferències. Faig èmfasi en què és exclusiva del territori, ja que tampoc, a l’igual que les llengües orals, no existeix una de mundial. Llavors, com s’ho fan als congressos? (perquè sí, hi ha congressos en llengua de signes!!) Doncs utilitzant el SSI o sistema de signes internacional, uns signes que han acordat els diferents països i que els serveix precisament per aquests congressos.

Us animo a què feu un tastet de la LSC i que comenceu pel vostre nom, i el vostre signom (signe propi de la persona signant).

A continuació us deixo l’abecedari!