ESCRIURE, UNA TERÀPIA NATURAL

Avui us vinc a parlar de medicina, però no una medicina que es pugui trobar a les farmàcies, sinó una que tenim totes a dins però no sempre funciona, o no a tothom ens funciona.

Vinc a parlar-vos de l’escriptura, una teràpia natural que va molt i molt bé per buidar allò que sents, que notes per dins i que no saps verbalitzar… aquesta teràpia a mi em funciona des que tinc memòria, em funciona en totes les seves vessants (prosa i poesia), em funciona quan estic trista, quan estic contenta, angoixada, decebuda… em funciona sempre. I escric de tot el que se’m passa pel cap, escric de mi mateixa, escric de cançons que em porten records, escric de moments de la meva vida… escric de la meva vida, de tot el que he viscut al llarg d’aquests anys. Escric de filosofia, de castells, d’emocions, de sentiments… escric de tu, que fidel als teus principis em recolzes; escric de mi, que nerviosa a tota la situació em sobrepassa i ho plasmo en paraules; escric de nosaltres, que còmplices al nostre vincle seguim endavant malgrat tot.

Perquè escric prosa, poesia, assaig… perquè escric tot allò que em remou per dins i se’m passa pel cap com un ocell que vola, perquè els pensaments són això, ocells lliures que volen pel cel que és la ment… perquè la ment és com el cel, de vegades pot estar ennuvolat o enteranyinat, però sempre hi ha un moment clau en què està en un anticicló (i per sort tenim més anticiclons que no pas depressions), perquè per sort dels dies de pluja i tempesta també se n’aprèn, perquè per sort estem més temps contentes que no pas enfadades…

Perquè jo tinc la gran sort de poder plasmar tot el que sento per aquí, a través de l’escriptura i que, vosaltres a l’altra banda, em pugueu entendre si us faig una mala contesta o un mal gest. Perquè amb l’escriptura passa el mateix que amb la vida, va canviant de camí (de tècnica, de gènere) fins que un dia trobes el que et va millor, el que escau millor amb la teva personalitat i manera de ser.

Perquè, per sort, l’alegria és un complement que sempre ens ha d’acompanyar, perquè som com un incendi ingent i de flames inabastables, soc com una capsa de sorpreses; mai sé com anirà el dia, a mi sé com serà la jornada, però el que sí sé és que ho he de decidir jo mateixa, perquè com he dit a reflexions anteriors ÉS LA MEUA VIDA (que diuen en valencià). és la MEVA vida (que diem al principat).

Perquè gràcies a tu estic fent aquesta reflexió (no és cosa meva, m’han proposat el tema), perquè gràcies a tu en faré mil més i forjaré milers de moments, perquè la vida és com una cercavila, perquè és festiva i de colors, però també hi ha vegades en què ens instal·lem en el pessimisme i no ens sabem ensortir, però no passa res, per això estic, per això estàs; per veure la llum al final del túnel, per veure la llum i el sol en dies de foscor i pluja, per ser la meva cercavila festiva dia rere dia, per donar-me alegries cada vegada que ens veiem, per tantes i tantes coses...

Per ser caliu, per ser família, per ser la font de les solucions, per ser el preludi a un molt bon dia, per ser tantes i tantes coses… per celebrar la vida amb gots de vi, per celebrar la vida amb les nostres cançons, per celebrar la vida anant de concert (quan es pugui), per comprar un bitllet d’anada i un de tornada però fer el viatge plegats, perquè la carrera és genial i amb vosaltres ho és més, perquè tinc molta sort i no me’n adono, per tantes i tantes coses… Gràcies pilars de la universitat, per ser els meus ulls i les meves mans, per ser el meu bitllet d’anada i tornada, per ser la meva festa major, el meu envelat… per ser tantes i tantes coses, per fer-me feliç amb una simple paraula, amb un somriure senzill, amb una carícia amable… amb una abraçada o una pluja de pessigolles… per les mil abraçades que ens haurem de fer quan tot això acabi… pels mil textos que us he fet (i els que queden per arribar…), per tot, per tant. Per ser la meva font d’alegries, la meva canyeta de tristeses, el meu aspirador de mal rotllos, per ser una font d’inspiració i molt més!

Perquè sou genials i me’n alegro moltíssim d’haver-vos conegut, cadascuna a la seva mesura, però podeu estar segures que no us canviaria per cap carrera del món ni per fer realitat el meu somni més preuat (arribar a ser intèrpret de qui vosaltres sabeu o publicar una novel·la…), perquè m’heu fet ser com soc i us dono les gràcies, perquè estic orgullosa de ser tal com soc i del camí que m’he forjat i de què m’hagueu acompanyat durant aquest viatge, que tot just acaba de començar!

Per totes les llàgrimes d’alegria (o de tristesa) vessades a la vostra espatlla, per beure de vosaltres i apredre’n , per ser la millor festa major del món! Per crear-nos la nostra pròpia cercavila, la nostra pròpia festa major i gaudir… ballar i oblidar problemes, riure i cantar. Estimar, aquell verb que tanta i tanta por i respecte ens fa escoltar i dir. Però jo us ho dic per aquí, us estimo i us dono les gràcies!

Per tot el que hem viscut, per tot el que ens queda per viure!

Gràcies a totes dues!