LLENGÜES

Perquè estic orgullosa, de vosaltres, de mi.
Perquè la vida són viatges constants, perquè cada dia fem un viatge, perquè a cada viatge coneixem gent nova i amb la qual connectem. 

Avui us vinc a parlar de viatges i llengües, viatges i somnis. El millor viatge que podem fer és conèixer-nos a nosaltres mateixes, però per fer-lo hem d’estar preparades tan físicament, com mentalment. Perquè gràcies a cada viatge aprenem una llengua nova; perquè jo ara, gràcies al viatge que estic fent, n’estic aprenent diverses: a la universitat estic reforçant (o aprenent) LSC, al meu temps lliure repasso anglès i aprenc alemany… Per totes aquestes llengües tinc ajuda externa que em facilita l’aprenentatge i la comprensió; perquè, com vaig estudiar a una assignatura del primer trimestre: “Cada llengua és un món, però no és un món aïllat. Entre les llengües hi ha ponts: la traducció, l’aprenentatge...” , això ho deien els meus apunts de l’assignatura, la primera diapositiva del primer tema. I aquests móns estan connectats, a través de la traducció, que fa de pont… una llengua pot ser molt útil si la saps fer anar, però no et serveix de res si la persona amb la què et vols comunicar no t’entén; perquè l’objectiu de les llengües és transmetre un missatge, però si aquest missatge no arriba (pel motiu que sigui), l’objectiu no s’ha complert.

Perquè a cada viatge que fem, ja sigui a través dels llibres, de les pel·lícules (o que fèiem físicament quan es podia viatjar abans de tot el confinament), ens aporta una sensació nova de llibertat, d’aprenentatge d’alguna cosa… perquè si viatgem a un país on la llengua és diferent ja ens hem d’adaptar, hem d’aprendre la llengua d’aquell país per poder-nos comunicar (almenys paraules bàsiques). Jo, per exemple, ara que estic aprenent alemany, m’està costant molt escriure’l (ja que la pronúncia i l’escriptura no s’assemblen massa), però no passa res, per sort tinc companyes de la universitat que m’ajuden (tornem a la família universitària i les meves cebes), perquè una ceba ben gran que tinc és aprendre alemany. Perquè com bé diu un refrany popular ‘el saber no ocupa lloc’, i què hi ha més maco que aprendre llengües per poder-te relacionar amb la resta de persones? Ara, de fet, porto ben poc amb l’alemany; però també estic reforçat anglès (que per la carrera m’anirà bé), tot i que porti poc estic aprenent molt i m’està anant molt bé, mai està de més aprendre una llengua nova i més per passar les hores en aquests dies tancades a casa. Si més no, començar a aprendre una de zero, malgrat sigui difícil, és gratificant, ja que veus els teus progressos mentre vas aprenent i fent exercicis.

Perquè, per aprendre una llengua, sempre va bé buscar motivacions… i jo per aprendre alemany en tinc unes quantes (les persones que m’ajuden amb les cebes que se’m posen al cap i tornar a Viena), perquè sí, perquè a la vida s’ha de tenir motivacions i les has d’anar a buscar perquè elles soles no et vindran i et trucaran a la porta; perquè sí, perquè a la vida has de provar camins diferents per arribar a un mateix lloc; perquè sí, perquè a la vida t’has de caure per aixecar-te i aprendre; perquè has d’assegurar-te que no ensopegues dues vegades amb la mateixa pedra i que, si ho fas, sàpigues que em tindràs allà per aixecar-te les vegades que calgui; perquè sí, perquè la vida és una diada castellera infinita, on cada objectiu és una aleta… perquè metàfores així les que vulguem i més, perquè sentits a la vida, els que vulguem trobar i més, perquè ara la meva major ambició és treure’m la carrera, malgrat estigui al principi; i viatjar, conèixer món i aprendre llengües. Perquè des de petita m’agraden les llengües, tot i que he anat canviant de què volia estudiar al llarg dels anys, però fins que no vaig començar batxillerat no ho vaig tenir clar; fins que no vaig fer el tastet de LSC del què us parlava l’altre dia no vaig tenir gens clar que volia dedicar-me a allò, i que, per fer-ho havia d’entrar a la universitat, fer la selectivitat i treure’m els cursos (encara estic al principi, però com em diuen per casa ‘no hi ha pas pressa, tot arribarà’).

Perquè ara ens veurem quan acabi tot això i t’abraçaré; perquè totes les abraçades que t’estic enviant aquests dies per xat seran reals i et podré dir, en persona, que t’estimo; perquè vosaltres sou les meves fonts de saviesa, les meves finestres al món, els meus miralls… Perquè ens abraçarem i ens mirarem als ulls, a aquells ulls que tenen el color de la camisa castellera que duré d’aquí poc (tot i que una mica més fosc), aquells ulls que tenen color d’avellana, que tenen color de fusta de pi… Perquè tinc ganes d’abraçar-te, de somriure’t i de dir-te que et trobo a faltar… perquè us he d’agrair aquelles vegades que m’heu ajudat; per aquelles vegades que em feu recordar el significat del nostre grup, per totes i cada vegada que em treieu un somriure quan parlem, quan ens veiem a les nostres vídeo trucades periòdiques… per totes les ximpleries que m’heu aguantat.

Merci per tot, merci per estar allà sempre!

Perquè les llengües ens han apropat, i les humanitats ens han construït tal com som. I us he de dir un secret, estic orgullosa!