SOMRIURE

Et trobaré, i et trobo, a faltar. 

Merci per tot.

Perquè el somriure és la millor medicina per redreçar una situació, perquè les llàgrimes que vessaré d’avui en endavant seran incomptables, perquè no trobaré la felicitat en poc temps, s’ha de buscar i fer recerca, s’ha de fer introspecció dins nostre per poder esmenar allò que no ens agrada.

La vida són decisions, bones i dolentes, que ens marquen i que no, que d’una manera o una altra ens canvien la forma de veure el món i la societat; perquè ens hem d’assegurar de fer allò que volem guiant-nos amb el cor, perquè potser sí que és possible que sigui una brúixola, perquè si és així li he fotut moltes patacades i ja no funciona massa bé. Perquè ara me’n adono que tot el que vàrem viure ja no tornarà, perquè no tindré oportunitat de veure’t (o no tantes), perquè ja no serà com abans, perquè m’has canviat la vida i t’ho agraeixo, però ara tot ha acabat, acabarà en breus; acabarà de totes totes i ja no hi haurà oportunitat de gaudir amb tu.

No soc capaç d’assimilar tot el què se m’està venint a sobre, no soc capaç d’assumir tot el què m’ha passat en el darrer any; fa gairebé un any estava fent la selectivitat, fa un any m’havia graduat de batxillerat i ara estic a punt d’acabar primer de carrera (encara queda un mes i poc, però jo puc!). No m’he d’amoïnar, sortirà bé; com diu una cançó d’en Joan Dausà ‘TOT ANIRÀ BÉ🌈’. Perquè m’he de creure aquestes cançons que escolto dia rere dia, perquè m’he d’aplicar aquells versos que tantes vegades he escoltat i que em repeteixo dia sí dia també com un mantra.

Perquè hem de somriure malgrat les adversitats, perquè hem de somriure malgrat tot, perquè hem de ser sinceres… perquè hem d’estimar(-nos), perquè hem de riure molt, perquè ens hem de trencar a riure contra el mur, com diuen a la nostra cançó de Txarango ‘EL TREN DEL TEMPS’, perquè, encara que no t’agradi massa aquest tipus de música, ens l’hem fet nostra… Gràcies. per tot, per tant, per ser un punt de suport en el que portem de curs, de carrera; perquè ets increïble i no ho sé veure. 

Per les vegades que t’has quedat en silenci mentre plorava, mentre reia; per cada vegada que em feies pessigolles, que em treies un somriure, que m’agafaves la mà i em deies que estaves allà i que hi estaries sempre.

Perquè malgrat tot, malgrat les males contestes, les males jugades, els mals moments, les llàgrimes vessades… perquè malgrat tot has estat allà incansable, estimant-me sempre, deixant-me plorar, riure, parlar… perquè ets increïble i et trobaré a faltar. Perquè, malgrat els mals moments i les meves llàgrimes, sempre recordaré aquells dies on vaig ser feliç, recordaré l'examen oral d’anglès, i un mes abans de la meva majoria d’edat; perquè potser aquestes dates no signifiquen res ara per a tu, però per a mi significaven, signifiquen i significaran molt!

Algunes persones m’heu canviat la vida, com bé deia ahir, i estic orgullosa de dir que ets una d’elles! Gràcies per tot el que has fet per mi en aquest curs acadèmic i per tot el què has deixat que fes jo; gràcies per entrar a formar part de la meva vida, malgrat ara hagis marxat o et falti poc per fer-ho, perquè t’estàs apagant i el nostre vincle s’està esquerdant; perquè tens més coses al cap que fer cas a una noia que, segons gent que ni em va ni em bé, només porta maldecaps.

Perquè en aquest curs acadèmic hem connectat moltíssim, perquè m’has fet feliç, perquè m’has arrencat somriures (però també llàgrimes), perquè m’has arrencat dels llavis les paraules més sinceres que he dit mai, perquè m’has fet ser qui soc i estic ben orgullosa! Perquè m’has canviat la vida i no saps fins a quin punt.

Només et puc donar les gràcies per tot el que has fet per mi, espero no perdre’t perquè ets genial, que sàpigues que et trobaré molt a faltar.

T’ho deia quan tocava i t’ho torno a dir malgrat no toqui.

Gràcies, t’estimo.

CP 

Per no trencar mai aquest vincle tan maco que tenim