ÒLIBES I ESCOLES
Avui us vinc a parlar de doctrines filosòfiques, una de les millors assigantures que he fet mai.
Avui
us vull parlar d’òlibes i d’escoles; avui us vull parlar de pensar,
reflexionar, fer voltes al cap… avui us vull parlar d’una de les millors
assignatures que he fet al llarg de la meva vida: Filosofia.
La
filosofia és aquell art de pensar lliurement, de fer-se preguntes, d’aprendre a
raonar, de saber trobar un camí i de saber com i què pensaven les que van estar
abans de nosaltres. També és una assignatura on es poden fer debats de tot,
concursos, curtmetratges, classes divertides (així com teòriques), on també es
pot parlar de feminisme i de sororitat... La filosofia ens farà lliures i ens
farà veure el món amb una perspectiva diferent. La filosofia ens fa crear-nos
un pensament crític, lliure i únic que podem compartir i podem fer créixer.
Avui,
m’agradaria parlar-vos de com vaig agafar interès per la filosofia, perquè és
una manera ben curiosa. Doncs bé, quan jo anava a primer de batxillerat (o
sigui, fa dos anys), vaig començar a fer l’assignatura de filosofia (perquè no
me l’havia agafat d’optativa a quart d’ESO i em venia tot de nou), i també vaig
descobrir que feien una sèrie de televisió a TV3 que parlava sobre filosofia.
Així que vaig començar a fer l’assignatura i, en paral·lel, anava mirant la
sèrie per consolidar els aprenentatges que feia a classe. I, coses curioses de
que m’agradés tant l’assignatura, que buscava la part filosòfica abans de
començar el capítol; sempre, abans de veure’l, buscava qui era el personatge del
qual parlaven aquell dia i aprenia una mica com aniria el capítol. I gràcies a
aquella sèrie vaig descobrir un gran món (complex, complert i enorme), que em
va ensenyar a estimar l’art de saber i de pensar; que em va ensenyar a crear-me la meva pròpia filosofia de vida
(recordeu que d’això us en parlava en una de les primeres entrades?, doncs va
néixer d’aquesta sèrie i de les posteriors converses amb la professora de
filosofia de batxillerat). Totes les converses que he tingut al voltant d’aquest
tema m’han servit per fer-me veure què no m’agrada d’aquesta societat i que
vull a la meva vida; m’ha servit per fer-me veure quines doctrines filosòfiques
vull aplicar al meu dia a dia i quines no m’acaben de fer el pes.
Avui
m’agradaria parlar-vos d’una filòsofa estatunidenca que aposta per enderrocar
les etiquetes que se’ns imposa com a societat per definir-nos a l’hora d’estimar,
a l’hora de vestir, a l’hora d’aprendre... les etiquetes que se’ns imposen per
viure en una societat que ho ha de tenir tot sota un paraigües de control. La
filòsofa en qüestió és Judith Butler,
i gràcies a ella em vaig començar a interessar per la filosofia de valent,
gràcies a ella vaig introduir-me en l’apassionant món del feminisme, gràcies a
ella (i a Merlí) vaig començar a fer-me preguntes, gràcies a ella (i a la meva
professora de filosofia) vaig començar a construir-me’n una de pròpia.
Avui
m’agradaria parlar-vos de les òlibes, el símbol de la filosofia. El símbol del
coneixement. Aquesta au és una icona del pensament lliure, així com també ho és
quan emprèn el vol i fa quilòmetres per trobar un lloc on poder descansar;
també ho és quan de nit està desperta en vetlla vigilant i reflexionant.
Perquè
avui us citaré filòsofes que m’han fet veure el món una mica diferent i una
mica millor... en primer lloc tenim a Judith Butler (que m’ha fet entendre el
feminisme no només com a moviment sinó també com a doctrina), en segon lloc
tenim a Nietzsche (que, encara que el seu cognom sigui molt difícil d’escriure,
m’ha fet entendre que podem viure tantes vegades com vulguem la nostra vida),
en tercer lloc tenim Plató (que em va fer treure el meu 10 a filosofia gràcies
a un curtmetratge que vam haver de fer) i en quart i darrer lloc tenim a John
Locke (que em va fer replantejar-me què és lícit i just i què no; gran debat i
millors sorpreses).
Perquè la filosofia, com diu en Merlí Bergeron, ens ha de fer trempar!!
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada