ÒLIBES I ESCOLES

 Avui us vinc a parlar de doctrines filosòfiques, una de les millors assigantures que he fet mai.

Avui us vull parlar d’òlibes i d’escoles; avui us vull parlar de pensar, reflexionar, fer voltes al cap… avui us vull parlar d’una de les millors assignatures que he fet al llarg de la meva vida: Filosofia.

La filosofia és aquell art de pensar lliurement, de fer-se preguntes, d’aprendre a raonar, de saber trobar un camí i de saber com i què pensaven les que van estar abans de nosaltres. També és una assignatura on es poden fer debats de tot, concursos, curtmetratges, classes divertides (així com teòriques), on també es pot parlar de feminisme i de sororitat... La filosofia ens farà lliures i ens farà veure el món amb una perspectiva diferent. La filosofia ens fa crear-nos un pensament crític, lliure i únic que podem compartir i podem fer créixer.

Avui, m’agradaria parlar-vos de com vaig agafar interès per la filosofia, perquè és una manera ben curiosa. Doncs bé, quan jo anava a primer de batxillerat (o sigui, fa dos anys), vaig començar a fer l’assignatura de filosofia (perquè no me l’havia agafat d’optativa a quart d’ESO i em venia tot de nou), i també vaig descobrir que feien una sèrie de televisió a TV3 que parlava sobre filosofia. Així que vaig començar a fer l’assignatura i, en paral·lel, anava mirant la sèrie per consolidar els aprenentatges que feia a classe. I, coses curioses de que m’agradés tant l’assignatura, que buscava la part filosòfica abans de començar el capítol; sempre, abans de veure’l, buscava qui era el personatge del qual parlaven aquell dia i aprenia una mica com aniria el capítol. I gràcies a aquella sèrie vaig descobrir un gran món (complex, complert i enorme), que em va ensenyar a estimar l’art de saber i de pensar; que em va ensenyar a  crear-me la meva pròpia filosofia de vida (recordeu que d’això us en parlava en una de les primeres entrades?, doncs va néixer d’aquesta sèrie i de les posteriors converses amb la professora de filosofia de batxillerat). Totes les converses que he tingut al voltant d’aquest tema m’han servit per fer-me veure què no m’agrada d’aquesta societat i que vull a la meva vida; m’ha servit per fer-me veure quines doctrines filosòfiques vull aplicar al meu dia a dia i quines no m’acaben de fer el pes.

Avui m’agradaria parlar-vos d’una filòsofa estatunidenca que aposta per enderrocar les etiquetes que se’ns imposa com a societat per definir-nos a l’hora d’estimar, a l’hora de vestir, a l’hora d’aprendre... les etiquetes que se’ns imposen per viure en una societat que ho ha de tenir tot sota un paraigües de control. La filòsofa en qüestió és Judith Butler, i gràcies a ella em vaig començar a interessar per la filosofia de valent, gràcies a ella vaig introduir-me en l’apassionant món del feminisme, gràcies a ella (i a Merlí) vaig començar a fer-me preguntes, gràcies a ella (i a la meva professora de filosofia) vaig començar a construir-me’n una de pròpia.

Avui m’agradaria parlar-vos de les òlibes, el símbol de la filosofia. El símbol del coneixement. Aquesta au és una icona del pensament lliure, així com també ho és quan emprèn el vol i fa quilòmetres per trobar un lloc on poder descansar; també ho és quan de nit està desperta en vetlla vigilant i reflexionant.

Perquè avui us citaré filòsofes que m’han fet veure el món una mica diferent i una mica millor... en primer lloc tenim a Judith Butler (que m’ha fet entendre el feminisme no només com a moviment sinó també com a doctrina), en segon lloc tenim a Nietzsche (que, encara que el seu cognom sigui molt difícil d’escriure, m’ha fet entendre que podem viure tantes vegades com vulguem la nostra vida), en tercer lloc tenim Plató (que em va fer treure el meu 10 a filosofia gràcies a un curtmetratge que vam haver de fer) i en quart i darrer lloc tenim a John Locke (que em va fer replantejar-me què és lícit i just i què no; gran debat i millors sorpreses).

 

Perquè la filosofia, com diu en Merlí Bergeron, ens ha de fer trempar!!



Comentaris

Entrades populars d'aquest blog