PONTS D'UNIÓ

 Llengües orals, llengües de signes.

Perquè aquesta entrada té la mateixa temàtica que una que vaig fer donant les gràcies a les meves docents d’alemany. Perquè torno a parlar de llengües, de ponts de la comunicació.

Les llengües sempre estan connectades, a través de la traducció (o en el cas de les Llengües de Signes, a través de la interpretació), però el cas és que ens podem comunicar amb elles quan volem transmetre un missatge. Doncs avui em centraré en les segones, les de signes.

De llengües de signes n’hi ha moltes, molt diverses i amb signes específics en cada llengua (que gairebé sempre té una cultura associada), per exemple, en LSC tenim el signe CASTELLS, cosa que en una altra cultura no la tenen, o tenim el signe SARDANA, que en una altra LS no tenen.

També trobem que no es pot fer un signe per cada paraula, per tant com a les llengües orals hi ha polisèmia de signes (un signe equival a més d’una paraula), per exemple, tenim CALELLA i SARDANA que és el mateix signe, però depèn del context és un o l’altre.

No us penseu que dins la Llengua de Signes no hi ha metàfores, que sí que n’hi ha!! I de vegades són més complexes d’entendre que les de la llengua oral; perquè, a diferència de les llengües orals, amb la de signes no tenim cap diccionari complert amb tots els signes, sinó que ens l’hem de crear nosaltres.

I com?

Jo, per exemple, com ja porto quatre anys fent LSC, he agafat un sistema per desenvolupar els signes a l’hora d’escriure, i em vaig fent el meu propi diccionari (amb terminologia que m’ensenyen a la universitat, però amb signes que faig a l’extraescolar), i és una manera de recordar-los, perquè si no és molt difícil que es quedin tots els signes de manera visual; així tinc com una mena de suport tipus diccionari però en comptes de ser amb dibuixos és amb paraules.

El més important a l’hora de signar és l’expressió facial (a mi és el que més em costa, però vaig millorant poc a poc), perquè pot ser que un signe tingui la mateixa configuració (forma de la mà), però tingui diferent significat només per l’expressió facial, per exemple CRIDAR  i AMARG. Al primer signe s’ha d’obrir la boca, i al segon, en canvi, s’han d’arrufar les celles.

I, gràcies a aquesta llegua, he descobert una vocació i, per practicar, a part de repassar el petit diccionari que tinc vaig gravant cançons. Perquè també he de dir que aquesta llengua té estructura anglesa, i això (a part de l’expressió facial) és una de les coses més complicades.

 

Espero que descobriu aquesta llengua, i que us agradi tan com a mi. És una manera de trencar barreres entre les persones oients i les sordes.