Reflexions de butxaca

Ja estic dels exàmens, torno a fer reflexions!! Perquè en tot el calendari sempre hi ha uns dies marcats, i avui us vull parlar d'aquests dies.

La vida, un gran restaurant; i nosaltres plats.

Perdó per estar desapareguda aquests dies! Però estic d'exàmens... començo el divendres i tinc una setmana, així que estaré bastant desapareguda... espero que ho entengueu!!

Perquè la vida consta de caigudes i aixecades, de somnis i utopies.

Perquè sou increïbles, i ja hem superat el primer tram!

No tinc paraules...

Perquè no hem d'oblidar aquelles que, a dia d'avui, segueixen tancades en camps de refugiades... perquè darrerament penjo poesies, ja és la segona en menys d'una setmana, però les recupero perquè ara amb exàmens em serà més difícil fer entrades... Espero que us agradi! Dedicada a totes aquelles que han hagut de deixar casa seva a causa de les bombes i el conflicte bèl·lic que assetja el seu país.  Perquè en aquests dies no ens hem d'oblidar d'aquelles que no tenen lloc on confinar-se, que viuen en un confinament permanent Amb totes vosaltres... Fronteres avall

Juntes, a la deriva. Primera cançó que el grup de Ripoll comparteix amb nosaltres, del seu darrer treball 'De vent i ales'.

Perquè, com deia fa uns dies, hi ha dos tipus de família.

Perquè la poesia també són reflexions, així com les lectures, les cançons i tot el que ens envolta... perquè l'escriptura també són reflexions i avui us vull compartir una poesia que he fet en els darrers mesos; forma part d'un projecte que tinc en ment però que el començaré 'de valent' a l'estiu i èpoques de vacances. El poema que us presento avui són uns versos que, si tot va bé, formaran part d'un projecte que tinc en ment, però que a causa de prioritzar, he deixat aparcat fins les vacances. Es titula igual que l'entrada, 'Ara que estem junts'.

Tinguem les ales que van tenir les nostres referents i volem ben alt!

Perquè el feminisme és un estil de vida, apliquem-lo.

Perquè la vida et posa a prova constantment.

I el dia ha arribat!  Avui fa un mes que vaig començar aquest blog, avui fa un mes que em vaig obrir a vosaltres, però avui fa un mes que em vaig obrir a mi mateixa.

Poesies naturals, espontànies.

Perquè serem cabres i farem voltes al sol!

Et trobaré, i et trobo, a faltar.  Merci per tot.